Aplicació Dalia casi acabada.
martes, 15 de enero de 2013
Els dilluns a la tarda vaig a classes de català per adults, l'altre dia la mestra ens va encomanar que fesim una redacció de caire costumbrista. De petita sempre m'enrecordava d'unes festes de nadal molt especials que vam passar a un "lloc" i vaig pensar que estaria bé escriurer-lo. Us el copio a continuació:
AQUELLA NIT DE REIS
El que vaig a explicar fa molt de
temps que va passar,però si tanc els ulls ho veig com si fos ara.
Era
el primer hivern que passàvem a Deià vell i de fet també les primeres festes de
Nadal que jo record.
Al
lloc hi viviem els meus pares,el meu germà Toni i jo. I entre semana també el
missatge que ajudava al pare amb les feines del camp.Més tard vaig tenir dos
germans més. però ja van néixer al poble.Quan van arribar les festes vam muntar
el betlem dins el menjador ajudats per un cosí més gran que de vegades venia a
passar uns dies.Quan el vam tenir acabat, el meu cosí va encendre el ciri que
hi havia vora la cova amb tan mala sort que les branques que l’adornaven es van
encendre. Quan mumare va venir per apagar-lo l’angel ja estava socarrimat, però
com era de fang només li va canviar un poc
el color de la cara, de fet encara el guardam.
I
a la fi va arribar el dia que el meu germà i jo tan esperàvem “La nit de Reis”
monpare ens havia dit que fins que no fes fosca no passarien. El dia es va fer
molt llarg i just va fosquejar ja sèiem el menjador esperant.Monpare de tant en
tant sortia al pati per si veia res,En una d’aquelles sortides ens va cridar
“veniu veniu” vam sortir corrents però
ja no els vam veure, però sí el llumet que s’allunyava. I el més important
havien deixat un paquet enganxat a les barreres del pati.
El
vam obrir a la porxada.per el meu germá
hi havía un camió de fuste i per jo una nina de cartró que me va agradar molt.
Aquella nit si que va ser màgica.teniem jugets nous i haviem vist el llumet
dels reis.
Encara
que molts anys després vam saber que el llumet misteriós era el llum de la
bicicleta del missatge de Deià nou que anava cap a poble.
Però en Toni “Al cel sia” i jo
sempre recordàvem. “AQUELLA NIT DE REIS”.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)